LOS GIRASOLES CIEGOS” d’Alberto Méndez.
 
  
Sobre aquest llibre han opinat:
“Aquest llibre és el retorn a les històries reals de la postguera que van explicar en veu baixa narradors que no volien explicar contes sinó parlar
dels seus amics, dels seus familiars desapareguts, d’absències irreparables. Són històries dels temps del silenci, quan feia por que algú
sabés que sabies. Quatre històries, subtilment entrellaçades entre sí, explicades des del mateix llenguatge però amb els estils propis de
narradors diferents que van perfilant la vertadera protagonista d’aquesta narrració: la derrota.
Un capità de l’exèrcit de Franco que, el mateix dia de la Victòria, renuncia a guanyar la guerra; un nen poeta que fuig espantat amb la seva
companya nena embarassada i viu una història vertiginosa de maduresa i mort en el breu període de temps d’uns mesos; un pres a la presó de
Porlier que es nega a viure en la impostura per a que el botxí pugui ser qualificat de botxí; per últim, un diaca “rijoso” que emmascara la seva
lascívia sota el feixisme apostòlic que reclama la sang purificada del vençut.
Tot el que es narra en aquest llibre és veritat, però res del que s’explica és cert, per que la certesa necessita aquiescència i
l’aquiescència necessita l’estadística. Foren tants els horrors que, al final, totes les pors, tots els sofriments, tots els drames, sols tenen
en comú una cosa: els morts. Però els morts de la nostra postguerra ja estan resolts en xifres oficials, encara que ja és hora de que comencem a
recordar el que sabem. Aquest és el primer ajustament de comptes d’Alberto Méndez amb la seva memòria i ho fa emboscat en un flagrant
intent de fer-ho des de la literatura.”
 
Cartell
Tornar al historial